La dimensió poc coneguda: Pioneres del Cinema

Adjunto informació d'un projecte que estem fent amb la Marta Sureda titolat LA DIMENSIÓ POC CONEGUDA: PIONERES DEL CINEMA. Ha estat possible gràcies als 2.000 euros de les ajudes KREAS (que ens han servit per pagar quatre coses tècniques i l'obra gràfica) i la complicitat del Museu del Cinema, Boogaloo Films i el Cinema Truffaut. Amb la Marta hem estat uns mesos fent entrevistes a professionals i experts/es del cinema per tal de realitzar 4 assajos audiovisuals sobre Cineastes, Actrius, Guionistes i Muntadores que es podran veure al Museu del Cinema de Girona del 8 de març fins l'1 de juny, juntament amb 4 obres d'Andrea Btoy que també formen part del projecte. En el bloc es pot consultar la següent informació: 

- Descripció del projecte.

- Sobre els 4 assajos (tot i que no es podrà veure el material audiovisual).

- Entrevistes: de cara al 8 de març penjarem les entrevistes (il·lustrades amb fonts audiovisuals) que vam fer als experts/es i professionals. Les entrevistes són un treball en procés, amb la qual cosa anirem amplicant-ho, poc a poc. 

- Refències bibliogràfiques.

- Contacte.

http://pioneresdelcinema.blogspot.com.es/
Facebook: https://www.facebook.com/pioneresdelcinema
Twitter: https://twitter.com/Pioneresdelcine

clicar per ampliar. 

Imatge d'Andrea Btoy.

Descripció general

L'exposició La dimensió poc coneguda: Pioneres del cinema ens apropa al treball que les dones han desenvolupat en l'àmbit cinematogràfic a través de quatre assaigs audiovisuals dedicats a cineastes, muntadores, guionistes i actrius. Els quatre vídeos són el resultat d’un treball de investigació a partir d’entrevistes a experts/es i professionals dels diferents àmbits. Es tracta d’un projecte d’investigació de caràcter educatiu, creatiu i divulgatiu. Cadascun dels vídeos està acompanyat per un retrat d'una pionera realitzat per l'artista Andrea Btoy (Alice Guy, Anita Loos, Clara Bow, Lillian Gish). El visitant també pot consultar i ampliar els continguts de les peces audiovisuals a través d'un bloc en línia on es troben les entrevistes amb les professionals i els/les experts/es, així com un conjunt de referències i bibliografia sobre el tema i les xarxes socials respectives del projecte. El projecte no està tancat, les entrevistes en línia s’aniran ampliant per tal de donar a conèixer més professionals i experts/es amb l’objectiu de ser el màxim de divulgatius possibles.

Una “dimensió” molt poc coneguda

La història del cinema es filtra, tant per l’objectiu de la càmera, com per l’ull opac de l’historiador, com per la butxaca estreta del productor  D’aquí que la història de les dones muntadores, guionistes i cineastes, sigui una versió escueta i poc reconeguda de la versió oficial de la història del cinema; no és tant així amb les actrius: la carn i el voyeurisme congènit a la pràctica cinematogràfica les salva de la invisibilitat. En una imatge dels orígens dels cinema apareixen els germans Lumière (uns dels pares de l’invent) cosint. En ella recuperen l’anècdota que vincula l’origen del cinema a la pràctica de la costura. Certament, la història és un recosit de històries, de la pròpia Història: des de les primeres etnògrafes (Osa Johnson –mirada colonialista-), les pioneres cineastes (Alice Guy –projecte burgès-, Lois Weber –projecte social-…), a les primeres còmiques (Lea Giunchi –còmica -), passant per les muntadores (Elisaveta Svilova o Esfir Shub a Rússia, Margaret Booth o Barbara McLean a Hollywood, entre d’altres), les ments que hi havia darrera de les històries (guionistes com June Mathis o Anita Loos), fins a les musses dels conquistadors de l’ofici (Jeanne d’Alcy és a Méliès el que Mary Pickford o Lilian Gish a Grifith) i del desfici (Theda Bara, Pola Negri…).

Sobre el vídeo-assaig “Cineastes”

La consolidació del sistema d'estudis (la divisió de treball, la professionalització i la competitivitat) va excloure a les dones cineastes de la indústria cinematogràfica, exceptuant dorothy arzner. Figures clau com les pioneres Alice Guy i Lois weber, entre d'altres, van ser oblidades durant dècades. Tot i l'ostracisme femení, a la publicitat abundaven imatges de dones amb càmeres, filmant la seva família i la naturalesa, relegant-les al cinema no professional. Però tot i desaparèixer del cinema narratiu, convencional i de ficció, algunes cineastes van resistir treballant en gèneres perifèrics com el documental i l'experimental.

Sobre el vídeo-assaig “Guionistes”

La professió de guionista es caracteritza habitualment i, malauradament, per cert anonimat. Als EUA, en el cas de les dones aquesta condició s'intensifica a partir dels anys trenta. En canvi, en les primeres dècades, hi havia un gran nombre de dones guionistes que compartien projectes i col.laboraven amb cineastes, muntadores i actrius, escrivien manuals i apareixien a les revistes especialitzades, en un ambient de camaraderia irrepetible. Es tracta d’un període marcat per la incertesa i certa llibertat, que va propiciar el treball col.laboratiu, la dificultat per atorgar autoria i l'intercanvi de professions.

Sobre el vídeo-assaig “Muntadores”

Als orígens del cinema la feina de muntadora s’equiparava a la de la costurera i per això l’ocupaven les dones; la sala de muntatge era un espai matriu de cocció de la pel·lícula, un espai aïllat, íntim, apartat, on el “frankenstein” de la pel·lícula cobrava vida gràcies a la feina de muntatge de moltes dones. Quan va arribar el sonor i es va concebre com una feina tècnica es van fer fora a moltes de les professionals. El cinema d’autor europeu dels anys 60 va ser un terreny molt fèrtil per a les muntadores que, sovint, treballaven de forma constant per un o dos cineastes. La mateixa estructura productiva basada en aliances directors-muntadores es va repetir les dècades següents en el “Nou Hollywood” (Penn, Coppola, Scorsese, Lucas, fins a Tarantino).

Sobre el vídeo-assaig “Actrius”

Algunes de les primeres  actrius com Florence Lawrence o Mary Pickford controlaven elles mateixes el seu catxet i tenien més poder que el director. Algunes d’elles van fer incursions en la producció i direcció cinematogràfica, però en són una excepció. La mirada cinematogràfica sovint la estat la d’un home mirant una dona, establint una relació de poder i de desig innegable. L’home construïa aquest desig a partir d’arquetips com la dona maternal postvictoriana, la vamp, la dona misteriosa, la Popcorn Venus, les dones venjadores dels 70, la llista és llarga. En el cinema de la modernitat moltes d’aquestes actrius tenien relacions personals amb els directors, posant sobre la taula noves qüestions sobre el fetitxisme i control de la mirada, sobre la relació del cinema amb la vida. Finalment, aquests arquetips es filtraven a la platea i servien com a expectatives vitals per molts espectadors i espectadores la vida de les quals estava a anys llum de l’aura, l’encanteri i el happy ending de la pantalla.

Més informació: http://pioneresdelcinema.blogspot.com.es/